Written by Et recordo dinàmic i amb projectes
sempre buscant com fer-ho tot millor,
lluitant envers uns nous trajectes
on fos lliure el fet i l’expressió.
I tenies molt clar el que calia
i sabies que la feina mai s’acaba,
que amb l’esforç de cada dia
les llibertats serien ben guanyades.
Desde jove aquest va ser el teu viure
dedicat a les idees i el progrés,
eres Pere, independent i lliure
i al mateix temps solidari i compromès.
I aquest compromís anava més enllá
de la foguera viva d´un moment,
era el foc constant i el treballar
sempre al costat del barri i de la gent.
El cinema va ser la teva vida,
organitzatives actes i projeccions,
volies que l’afició fos compartida
i ens arribes un esclat de sensacions.
I ens vas dur per boscos en tenebres
i vam somriure i tremolar de por,
clixés, imatges, blancs i negres,
el cel·luloide portaves dins del cor.
I ens vas seure a la fresca,
de l’art del cinema vam gaudir
i si ens vas fer riure o vam fer gresca,
també vam plorar o patir.
Cada any aquí a Sants la Marató
ens duia fantasmes i assassins,
l’arribada del cinema de terror
convocava forans i veïns.
Han anat passant els fotogrames
de la vida com un film
i ens ha arribat damunt de la pantalla
en lletres grosses, la paraula FI.
Més enllà en acabar-se l´espectacle
et vindran a rebre els teus amics
i te´n aniràs cap un altre estatge
amb en Boris Karlof i en Peter Cushing.
Llúcia Pujol Deroudille, Novembre, 2005
Sobre l'autor
