Written by La teva ombra és l´únic perill que tems,
No tens preu ni raó per dir: “no puc”,
encara és inexacte el teu pes,
NO saps de que estàs fet!…
Però et mires al mirall
i veus com uns ulls estranys t`estan plorant
i t’amagues en el que vols ser
i no acceptes cap compromís amb tu mateix.
I un bon dia et despertes nu
I recordes no haver somiat mai,
Tot el que t`envolta només es fum,
Una il·lusió, un encís del destí;
I ara files prim quan algú et diu: “t´estimo”
Perqué prefereixes estar tranquil
Abans que ser feliç.
Però mira´t dins
Aquests forats no poden seguir buits
El que tu tens per algú és esencial
i quan es correspon,
els poetes diuen que hi ha amor,
i els pessimistes és posen les mans al cap
per dir: “estàs perdut”
però després de tot a vegades no hi ha res
i és llavors quan sents que no estàs sol.
Diana Segura. Poetisa i crítica.
Sobre l'autor
