Written by Jo ja sé
que damunt meu
hi ha una condemna…
I pel fet de rebel·lar-me
dia a dia
visc en el neguit i l´agonia.
Es el mite de Sísif
que perdura.
De qui es conta,
que portava
costa amunt
una gran pedra,
que li queia
just quan al cim arribava
i costa avall li rodolava
pels matolls i la bardissa.
Tot cercant-la
s´ajupia,
cansat i suat la carregava
i de nou,
la marxa emprenia.
Jo podria deslliurar-me
si volgués…
Però la flama
que voldria s´encengués
en l´esperit
de cada home,
en perdria l’esperança.
I si perdo aquest delit
que em dona la vida,
perquè vull
el repòs i la vagància.
Sols em resta
el consol que,
quan caigui,
i no pugui
ja aixecar-me…
altres Sísifs
hauran pres la meva torxa
i seguiran esforcats
la meva marxa.
Joan Vicente i Castells. (de Recull de Poesia).
Sobre l'autor
